ASPECTES RELACIONALS I LA SEVA INFLUÈNCIA EN EL TREBALL DE CAMP

Si recordem ara que l’objecte de la meva observació és: “la relació interpersonal dels alumnes amb NEE de l’aula oberta amb el professor. Estratègies per a reconduir el comportament dels alumnes d’aquesta aula.” He de mencionar que el fet de parlar i escoltar converses del alumnes em permet començar a obtenir premisses sobre quines consideracions comparteixen els alumnes sobre el professor.

A partir de les meves observacions he arribat a la conclusió de que els alumnes respecten i admiren el seu tutor. El conceben com una figura amb molts coneixements, com a figura de referència per a resoldre les seus dubtes i a la que poden confiar problemes tant a nivell acadèmic com a nivell personal. Aquest seria el cas de l’Anna, una noia amb problemes familiars greus, que explica sense reserves la seva problemàtica personal al professor, a mode de rescat emocional; quan a casa el suport emocional no és suficient (o és casa seva la causa d’aquest desequilibri).

LA INTERACCIÓ AMB ELS SUBJECTES I LA PARTICIPACIÓ EN ELS FETS SOBRE EL TERRENY

La interacció viscuda amb els subjectes ha sigut canviant, sovint indefinida i portada a terme de diverses maneres. El primer problema alhora d’interaccionar és la concepció que han realitzat els alumnes de mi mateixa. Sobre tot, les noies em diuen pel nom, tot i però, aquells amb els qual no he constat relació s’han dirigit a mi amb l’apel·latiu de “profe”, tot i que els hi he repetit diverses vegades que no sóc professora, ni estudio per a ser-ho. Sóc estudiant. Aquesta segona consideració els hi fa replantejar-se la seva concepció sobre mi. No saben si situar-me de la banda dels professors o, pel contrari, contar-me com a un d’ells, com a una estudiant. Tot i així, crec que no m’han vist ni com una professora, ni com una estudiant.

M’han considerat un element més de la classe, que no crida l’atenció als altres com hauria de fer un professor, ni tampoc realitzo les seves tasques, com una alumna. Saben que jo tinc les meves pròpies tasques a realitzar, i que si em pregunten sobre el que estudio els hi ho explico.

El meu rol, des del principi era únicament el d’observació. Un dels primers lloc que vaig triar per a realitzar el treball de camp va ser el d’un estudiant més. Poc a poc vaig descobrir que em perdia un munt de detalls que només veia el professor, i vaig canviar el meu lloc a primera fila, prop de la seva taula.

La meva participació sobre els fets va sorgir de forma espontània,  durant les explicacions del professor alguns alumnes em preguntaven coses que no havien entès, i jo els hi explicava com podia,(sempre sense interrompre la classe i amb el consentiment del professor) refrescant coneixements obtinguts fa 10 anys. De la mateixa manera, em feien preguntes personals, com si tinc parella, o si em casaré, o si tinc fills... etc. preguntes innocents que no m’importa contestar.

IMPRESSIONS I REFLEXIONS DEL TREBALL SOBRE EL TERRENY

Una Aula Oberta està composada per alumnes amb Necessitats Educatives Especials. Partint d’aquesta base, hom pot pensar que és una aula de reforç per aquelles persones que, donada alguna problemàtica física o psíquica, no poden seguir el ritme acadèmic de l’aula ordinària. Aquest concepció primària, que sorgeix en qualsevol individu s’apropa molt perillosament a una simplificació exacerbada, en termes reduccionistes.

En la meva experiència sobre el terreny, he pogut constatar que les paraules que etiqueten els alumnes de l’aula oberta són precisament aquestes: educació especial. I tan especial. no vull fer pensar al lector que aquesta especialitat es basa  en la utilització de recursos materials per a un millor aprenentatge, o d’aparells adaptatius per a “X” discapacitat física, res més lluny de la meva intenció.

La especialitat de l’educació per aquests alumnes rau gairebé directament sobre el professor. Diguem a mode de metàfora, que cada alumne es concep com un laberint, el requisit per accedir-hi al qual és l’interès i la fi del mateix és l’adquisició del coneixement; fent del professor un Teseu en potència, i del coneixement una Ariadna angoixada.

El professor esdevé un educador la tasca educativa del què no es limita solament a l’ensenyança de coneixements i sabers acadèmics. Sinó que l’ètica, la moral i els sabers culturals es desprenen de les classes, encara que aquestes siguin de matèries instrumentals. Del refrany “no em donis peixos, sinó ensenya’m a pescar” extraiem un gran sentit aplicable a aquesta situació. El professor no només ha d’ensenyar-los a pescar, sinó a reconèixer quin peixos es mengen i com es cuinen. Amb això vull dir; el professor esdevé un educador que ensenya a viure a aquests adolescents, complementant la tasca educativa que manca a casa. Aquest fet pot resultar un ideal, però puc constatar que he viscut aquesta experiència com una realitat d’aquest ideal.

DESCRIPCIONS: EL LLOC I ELS ALUMNES

El lloc:

L’institut on realitzo la meva observació és un edifici de grans dimensions, amb una arquitectura a la que anomenen carcerària, a causa de que les aules es troben alineades a la paret i totes donen a un passadís de forma quadrada, que les connecta entre si. La vista comú a totes les aules, és doncs, el gran vestíbul de la primera planta de l’edifici.

Com ja hem mencionat, la meva observació es produeix a una aula oberta, amb adolescents de 14 i 15 anys. Les classes a les que assisteixo tenen lloc en dos espais diferents: algunes d’elles es produeixen al taller de tecnologia, una aula de dimensions ordinàries però amb taules i cadires reduïdes, on es troben alguns utensilis que s’utilitzen per a les classes pràctiques de tecnologia, pròpiament dites. Altres hores lectives es produeixen a un mòdul annex a l’edifici principal, on es troben dos aules de dimensions reduïdes, una de les quals és d’informàtica, i l’altre només es composa de taules i cadires.

Els alumnes de l’aula oberta de tercer:

L’aula oberta es composa de 12 alumnes, cinc noies i set nois. Les 5 noies són d’origen marroquí, encara que estan molt occidentalitzades en el que es refereix a la seva actitud, la seva vestimenta, i la seva cultura. Dels set nois, només un és d’origen marroquí, i igual que les noies, també a adoptat les costums occidentals.

Com a grup-classe, es pot destacar que són un grup bastant heterogeni pel que fa a comportament i rendiment intel·lectual, així com en el desenvolupament físic i psíquic dels alumnes. Hi ha noies que vesteixen i es comporten com adolescents, i per altre banda hi han que es comporten de forma infantilitzada. El mateix succeeix amb els nois, n’hi ha que semblen adults, i també que semblen nens. A mesura que es produeixi el treball d’observació anirem perfilant identitats i conductes. Aquesta descripció respon a les primeres impressions obtingudes en l’observació inicial.

SOBRE EL TEMA ESCOLLIT

Si volem realitzar un treball etnogràfic, gairebé és segur que aquesta observació respondrà a algun propòsit concret, un tema sobre el què voldrem estudiar i extreure conclusions.

Donat que aquesta tipologia d’etnografia pretén relacionar treball de camp i educació, allò que estudiarem és: “la relació interpersonal dels alumnes amb NEE de l’aula oberta amb el professor. Estratègies per a reconduir el comportament dels alumnes d’aquesta aula.”

Intentarem focalitzar la nostra atenció vers aquelles converses i interaccions que es produeixen entre els alumnes i el professor, analitzant els processos comunicatius rellevants (tant verbals com no verbals) que es produeixen a l’aula. Com a resultat d’aquesta interacció, es vol observar també aquelles estratègies utilitzades pel professor amb objecte de reconduir actituds i conductes dels alumnes, tenint en compte que aquests presenten Necessitats Educatives Especials.

INTRODUCCIÓ

Desde Malinowsky i les illes Trobriand, fins Mead i els  Arapesh de les Muntanyes. Què és l’etnografia? Sembla que l’etnografia és tenir el valor d’atrevir-se a estudiar una altre cultura, buidant la ment pròpia de tots aquells coneixements que provoquen suposicions. Oblidar tota lògica, regla o normes de comportament que suposen els ciments de les teves vivències, per així poder, des d’una serenitat a mode de tabula rasa, començar a comprendre les bases d’una altre civilització; gairebé un altre món, si ho pensem bé.

Aquest petit bloc respon a l’objectiu de fer un humil apropament al treball de camp. Sento decebre-us si espereu que per aquest objectiu em desplaci milers de kilòmetres per conèixer i estudiar “El nuevo mundo”; però aquesta opció no es troba dins de les meves possibilitats. En aquest bloc, es pretén  fer una simbiosi entre  etnografia i educació; es pretén realitzar un treball de camp en un espai on l’educació és palpable en l’ambient. En un espai on els subjectes experimenten un procés educatiu “fet a mida”, un lloc per aquells educands que presenten dificultats en els processos ordinaris d’educació. 

Observarem doncs, una forma d’educació que gairebé suposa un repte per aquell docent que vulgui acceptar-lo.  Observarem una aula oberta d’un grup de 3er de la ESO.