DESCRIPCIONS: EL LLOC I ELS ALUMNES

El lloc:

L’institut on realitzo la meva observació és un edifici de grans dimensions, amb una arquitectura a la que anomenen carcerària, a causa de que les aules es troben alineades a la paret i totes donen a un passadís de forma quadrada, que les connecta entre si. La vista comú a totes les aules, és doncs, el gran vestíbul de la primera planta de l’edifici.

Com ja hem mencionat, la meva observació es produeix a una aula oberta, amb adolescents de 14 i 15 anys. Les classes a les que assisteixo tenen lloc en dos espais diferents: algunes d’elles es produeixen al taller de tecnologia, una aula de dimensions ordinàries però amb taules i cadires reduïdes, on es troben alguns utensilis que s’utilitzen per a les classes pràctiques de tecnologia, pròpiament dites. Altres hores lectives es produeixen a un mòdul annex a l’edifici principal, on es troben dos aules de dimensions reduïdes, una de les quals és d’informàtica, i l’altre només es composa de taules i cadires.

Els alumnes de l’aula oberta de tercer:

L’aula oberta es composa de 12 alumnes, cinc noies i set nois. Les 5 noies són d’origen marroquí, encara que estan molt occidentalitzades en el que es refereix a la seva actitud, la seva vestimenta, i la seva cultura. Dels set nois, només un és d’origen marroquí, i igual que les noies, també a adoptat les costums occidentals.

Com a grup-classe, es pot destacar que són un grup bastant heterogeni pel que fa a comportament i rendiment intel·lectual, així com en el desenvolupament físic i psíquic dels alumnes. Hi ha noies que vesteixen i es comporten com adolescents, i per altre banda hi han que es comporten de forma infantilitzada. El mateix succeeix amb els nois, n’hi ha que semblen adults, i també que semblen nens. A mesura que es produeixi el treball d’observació anirem perfilant identitats i conductes. Aquesta descripció respon a les primeres impressions obtingudes en l’observació inicial.

SOBRE EL TEMA ESCOLLIT

Si volem realitzar un treball etnogràfic, gairebé és segur que aquesta observació respondrà a algun propòsit concret, un tema sobre el què voldrem estudiar i extreure conclusions.

Donat que aquesta tipologia d’etnografia pretén relacionar treball de camp i educació, allò que estudiarem és: “la relació interpersonal dels alumnes amb NEE de l’aula oberta amb el professor. Estratègies per a reconduir el comportament dels alumnes d’aquesta aula.”

Intentarem focalitzar la nostra atenció vers aquelles converses i interaccions que es produeixen entre els alumnes i el professor, analitzant els processos comunicatius rellevants (tant verbals com no verbals) que es produeixen a l’aula. Com a resultat d’aquesta interacció, es vol observar també aquelles estratègies utilitzades pel professor amb objecte de reconduir actituds i conductes dels alumnes, tenint en compte que aquests presenten Necessitats Educatives Especials.

INTRODUCCIÓ

Desde Malinowsky i les illes Trobriand, fins Mead i els  Arapesh de les Muntanyes. Què és l’etnografia? Sembla que l’etnografia és tenir el valor d’atrevir-se a estudiar una altre cultura, buidant la ment pròpia de tots aquells coneixements que provoquen suposicions. Oblidar tota lògica, regla o normes de comportament que suposen els ciments de les teves vivències, per així poder, des d’una serenitat a mode de tabula rasa, començar a comprendre les bases d’una altre civilització; gairebé un altre món, si ho pensem bé.

Aquest petit bloc respon a l’objectiu de fer un humil apropament al treball de camp. Sento decebre-us si espereu que per aquest objectiu em desplaci milers de kilòmetres per conèixer i estudiar “El nuevo mundo”; però aquesta opció no es troba dins de les meves possibilitats. En aquest bloc, es pretén  fer una simbiosi entre  etnografia i educació; es pretén realitzar un treball de camp en un espai on l’educació és palpable en l’ambient. En un espai on els subjectes experimenten un procés educatiu “fet a mida”, un lloc per aquells educands que presenten dificultats en els processos ordinaris d’educació. 

Observarem doncs, una forma d’educació que gairebé suposa un repte per aquell docent que vulgui acceptar-lo.  Observarem una aula oberta d’un grup de 3er de la ESO.